El 1860 el Jardí esdevé el tercer hotel de Barcelona

A l'Arxiu Històric de la Ciutat hi ha documents on consta que a la plaça de Sant Josep Oriol hi havia una fonda per a transportistes. Aquesta fonda està datada a l'any 1640. El document també manifesta que hi havia un hort a la cantonada de la Plaça del Pí i la Plaça de Sant Josep Oriol. Però sembla que els propietaris van decidir aixecar-hi un edifici de cinc nivells. Els materials utilitzats per a l'estructura eren fang, palla i fusta.

La fonda adjacent era una estructura típica amb arcs de pedra que sustentaven l'edifici de quatre nivells. Els viatgers descansaven en les habitacions dels nivells superiors, sobre els arcs de pedra. A sota hi havia els animals que contribuíen a donar escalfor a la primera planta.

En el decurs dels anys els dos edificis es van consolidar. Si mireu la façana principal, i l'entrada de l'Hostal situada a la Plaça de Sant Josep Oriol observareu la diferència de nivells entre els dos edificis per les fileres de balcons. Poc després els dos edificis semblen haver passat a ser d'un propietari, poder l'amo de la fonda, ja que una escala es va construir per unir ambdues construccions - "el Jardí" havia nascut.

The last surviving stone arch is at the entrance of the hotel.

A causa de la seva localització "El Jardí" esdevingué popular. Era freqüentat per artistes famosos que venien amb carruatges elegants. Naturalment, la gent s'aturava a la plaça per veure-ho tot.

Durant el segle XX "el Jardí" va anar canviant de propietaris. L'actual propietat de l'edifici, que durant un temps va estar malmès, ha actualitzat l'interior, respectant-ne la façana.

La remodelació de les obres va ser feta en dues etapes, la primera va ser just abans dels Jocs Olímpics del 1992 i la segona es va acabar el 2002 amb la instal.lació, per primera vegada, d'un ascensor. Malauradament, degut a l'antiguitat de l'edifici, l'ascensor no pot arribar al mateix nivell del carrer i s'ha de pujar unes escales per arribar a la recepció.